HI HA RECURSOS PER ATURAR-HO?
Reflexions per al Dia Internacional de lluita contra la SIDA
Em pregunto què passa pel cap dels nostres governants quan veuen per televisió, o llegeixen al diari -diuen que els llegeixen molt- o naveguen per internet i llegeixen que augmenta el número de malalts de SIDA. Que no hi ha prou treball de prevenció i que les cares medicines que hi ha per a millorar la qualitat de vida dels malalts no arriba a tot arreu perquè les farmacèutiques en volen treure un rendiment després que la seva investigació ha donat fruits. No volen sentir a parlar de medicaments genèrics per al tercer món i els governs no estan disposats a invertir una petita part del seu capital en fer arribar aquesta ajuda. Com tantes d'altres. El ja famós 0,7 s'incompleix tan o més com el tractat de Kioto. Pantomimes del primer món als problemes del tercer. Si, també han de ser els propis països que pateixen aquestes problemàtiques les que posin fil a l'agulla. Però potser ho tindrien més fàcil si no els perseguissim com homes del frac a que paguin els interessos dels prèstecs que tenen amb nosaltres. Tot plegat un peix que es mossega la cua.
Per altra banda, tenim els bons cristians que prediquen la castedat antinatural -al meu entendre- com a millor sistema per a la prevenció. Així que plantejar la necessitat de l'ús del preservatiu per a prevenir contagis és antiètic. Fem-nos-ho mirar tots plegats! I per altra banda, algú menja el cap a certa gent, creant certificats de virginitat a dones, permetent autèntiques atrocitats: homes ja infectats que es casen amb les verges certificades, infectant-les a elles i el que és pitjor, fent-les culpables del contagi. I finalment, els pobres infants que nèixen ja portadors. Ningú els vol. Tothom els rebutja. I això, senyors meus, també passa en el nostre primer món. Quants nens seropositius són rebutjats per les AMPES per la por a que contagiin els seus fills. Que ve el Papu, que ve el Papu!!! La ignorància és el pitjor enemic. La manipulació, el seu millor aliat i, la indiferència, l'enfonsada final del ganivet al cor del problema.
Cristina Sans i Güell
1 de desembre 2006