DONES D'ESQUERRES

Tot i el pragmatisme, el consumisme i la vida estressada que els inicis del segle XXI sembla que ens forcen, no podem dir que som ciutadans del món i de Catalunya simplement.

Per a mi, ser ciutadà és pensar i participar de la societat on estàs situat. Jo sóc ciutadana catalana i del món. Però tinc una concepció sobre com vull que sigui la societat on visc i, com a tal, tinc una ideologia clara.

Vaig nèixer dona i n'estic orgullosa com un home pot estar-hi de ser-ho. Ser dona no és ser millor. És tenir coses en comú amb els homes i no tenir-ne també. Ser home no és ser millor tampoc. És tenir coses en comú amb les dones i no tenir-ne. Som iguals, perquè cap és millor que l'altre i perquè tenim moltes coses en comú. Som diferents perquè també tenim coses que ens diferencien. Una cosa que ni tan sols s'hauria de dir, cal remarcar-la sempre davant d'una societat que, ara com ara, no porta les mateixes oportunitats als dos gèneres. Volem ser iguals tenint en compte les diferències. Tenim dret i tots tenim el deure de tenir les mateixes oportunitats. Però no renunciem a les diferències. La diferència, com en tants altres àmbits de la vida, és riquesa cultural, identitària i social. Negar-la, prohibir-la o anular-la és involució i manca de visió.

I davant una visió tal del gènere, és difícil pensar amb un pensament conservador. Aquelles persones que volen canvis per a millorar la societat, sigui quin sigui l'àmbit triat, per i per a la gent i no per un mateix o pels interessos d'un sector o grup social; aquestes persones que fan les coses pensant-les per el poble sobirà, i no deixant-les de costat en les seves reclamacions i les seves necessitats; aquestes persones només poden tenir un pensament del que s'ha anomenat d'esquerres.

Si, sóc dona i d'esquerres. Sóc persona i d'esquerres. Per que somio amb un futur millor, amb una societat que evoluciona per millorar la vida de la gent, i per progressar com a conjunt, com a individus.